diumenge, 11 de desembre de 2016

Cipriano, no podràs tornar a casa per Nadal

No baixo gaire a Barcelona. Més aviat és la família qui s'acosta al Montseny per veure'ns de tant en tant. La meva parella sí que hi va, cada dia de dilluns a divendres, sempre amb tren. Té l'opció del cotxe però hi ha molts elements en contra de fer-ho: per una sola persona és més car i a més és un malbaratament d'energia i de contaminació bellugar 1.500 kg de ferro i altres metalls per desplaçar una persona de poc més de 60 kg. El tren és més segur, pots descansar o treballar, pots pensar o parlar amb gent. Això sí, la puntualitat de la línia de Sant Celoni no és que sigui una joia i segons els horaris pots fer el recorregut de fins a 54 minuts (amb 35 ja s'hi arriba però això depèn del dia i del tipus de tren) enllaunat com sardines. Malgrat tot és l'opció que ella ha triat i que jo també utilitzava quan treballava a Barcelona.

Una cosa diferent és quan anem els quatre junts. Aleshores poques vegades ens plantegem baixar en tren. Ens surt massa car en comparació amb el cotxe, i més quan després ens hem de desplaçar per la ciutat i hem de comprar bitlles de metro perquè no està integrat amb el del tren. En dies extraordinaris, com ara Nadal o el dia de Reis, no ens la podem jugar. En aquest darrer cas, per exemple, és obligat que passem per casa de les àvies. Tota una aventura perquè una viu a Horta i l'altra a L'Hospitalet. Tenint en compte que normalment els reis porten algun regal -o fins i tot uns quants- és una raó afegida per acabar agafant el cotxe, malgrat la dificultat d'aparcar prop de cap de les dues cases. Si més no, aquest any ho podrem fer. Però no em queda tan clar si l'any que ve també.

La raó està en el Programa de mesures contra la contaminació de l'aire que està endegant l'Ajuntament de Barcelona. Segons aquest programa, amb l'objectiu de reduir el nombre de morts per causa de la contaminació, a partir de 2017 es començaran a implementar un seguit de mesures entre les quals s'impedirà l'accés dels cotxes més contaminants dins la zona perimetrada per les rondes barcelonines els dies que hi hagi un episodi massa gran de contaminació per NO-i les dues àvies viuen dins aquest perímetre. Una mesura que es preveu serà definitiva, i no tan sols en aquests casos puntuals, a partir de 2020. La qüestió clau està en decidir quins cotxes són els més contaminants. Malgrat que, segons fonts municipals, durant el 2017 el Govern municipal realitzarà una anàlisi en profunditat del parc circulant, amb la voluntat de determinar quines tipologies tindran restringit el pas sembla ser que la proposta és que no podran circular els cotxes que no tinguin l'etiqueta adhesiva que atorga la Direcció General de Trànsit (DGT). Perquè ens fem una idea estem parlant de 900.000 vehicles dels 2,4 milions censats a Barcelona, una xifra que equival al 40% de tots els vehicles de la província. O sigui que de cada 10 cotxes, 4 no hi podran circular. Entre ells, el meu.

El Cipriano sempre m'està esperant amb un posat mig burleta. 
Al llarg de la dècada dels noranta i primera del 2000, en plena efervescència de compra i venda de cotxes 4x4 i/o de gran cilindrada, la Cris i jo vam optar per comprar, en el moment en què vam considerar que el necessitàvem, un cotxe senzill i de baix consum. Així que el 1998, Cipriano -nom amb què va ser batejat en honor a l'heretge de la novel·la homònima de Delibes- va arribar a casa. Es tracta d'una C-15, un vehicle mixte (barreja de turisme i furgoneta), ideal per bellugar-se pel camp. De motor senzill i poc potent, és un cotxe lleuger que ens ha servit de refugi per dormir quan ha calgut i que ens ha permès dur a terme treballs de camp, lligat a les nostres professions. I encara ens fa servei. Té 18 any però com que gairebé no té components elèctrics s'espatlla poc. El vam comprar de gasoil perquè en aquella època no era d'ampli coneixement públic -nosaltres ho desconeixíem- que el gasoil fos més contaminant que la gasolina. Tot el contrari, es considerava que amb gasoil consumies menys combustible i això el feia més eficient i per tant menys contaminant que la gasolina. També el feia menys potent i més car! Però no ens importava. Vam pensar que, ara que necessitàvem un cotxe, podíem invertir en un que, malgrat fos més car, contaminés menys. O així ho crèiem.

Cipriano, com és evident, està matriculat abans del 2006 i, en conseqüència, no rebrà l'adhesiu de cotxe poc contaminant que atorga la DGT. Sí, sí, has llegit bé: 2006. Si el teu cotxe és dièsel i és anterior a 2006 està entre els cotxes non-gratos per circular per la ciutat de Barcelona. I si és de gasolina i és anterior a 2000 també! El criteri utilitzat per la DGT no està exempt de crítiques, la més significativa de les quals -i que comparteixo plenament- és que l'atorgament de les etiquetes s'ha cenyit a l'any de fabricació i no a la cilindrada del vehicle. Dit d'una altra manera: hi ha cotxes posteriors al 2006 que contaminen més que el Cipriano de 1998 perquè, malgrat tenir catalitzadors i filtres de partícules, tenen una cilindrada molt més gran i consumeixen més combustible, però aquests tindran l'etiqueta que els podrà permetre circular com a menys contaminants, mentre que Cipriano, que consumeix com un encenedor i arriba als 120 només si hi ha baixada forta, no. 

L'Ajuntament de Barcelona preveu incentivar certes pràctiques com donar abonaments de transport públic o de bicing a canvi de donar de baixa el cotxe contaminant. Tampoc és que vulgui riure, però em sembla que a mi la solució no em servirà. No m'imagino els quatre dalt de les bicis per la ciutat carregats de paquets el dia de Reis i a tota màquina per agafar el tren per tornar a casa.

No sé a tu però a mi el tema em genera força contradiccions. Està clar que la idea d'anar cap a una societat neta mola. Tots signaríem per estar-hi ja, oi? Però clar, has de tenir pensat un sistema de transport públic prou eficaç, eficient i a l'abast de tothom per poder oferir una alternativa viable, com també àmplies zones d'aparcament gratuït o molt econòmic a les entrades de la ciutat per aquells que venim de fora però hi treballem o hi tenim la nostra família o anem al metge. Suposo que aquest pas hauria de ser anterior al d'impedir l'entrada de vehicles a la ciutat. I posats a fer, si de veritat preocupa el tema de la salut, per què no es prohibeix que hi hagi publicitat de cotxes que no siguin zero-emissions? O per què no s'eliminen les ajudes a les empreses automobilístiques o es prohibeix la fabricació d'aquestes bèsties contaminants? Com sempre és més fàcil atacar el petit consumidor que a les grans empreses. Recorda altres projectes de culpabilització ciutadana com el de tancar l'aixeta de l'aigua per no malbaratar aquest altre escàs recurs, quan en realitat el 93% de l'aigua de la conca de l'Ebre s'utilitza per al regadiu amb projectes més propis del segle XIX com el canal Segarra-Garrigues.

No em negaràs que té un culet ben atractiu...
Per la meva part suposo que, d'alguna manera o altra, al final trobaré diners per comprar un cotxe net. Fa temps que li dono voltes a l'espera de veure si els preus baixen una mica, si les bateries milloren l'autonomia del vehicle i si els punts de recàrrega són suficients per fer algun tipus de desplaçament intermunicipal, però mai no m'ho havia plantejat com un imperatiu que em vindria donat per un ajuntament. Em pregunto si la resta de famílies que tenen aquests 900.000 vehicles contaminants també podran fer aquest pas. Alguns segur que són pensionistes que cobren misèria i companyia o treballadors pluriempleats que els costa arribar a fi de mes i que depenen del seu cotxe per treballar. Al final, ens emmirallem en els països nòrdics quan són capaços de fer aquest tipus de prohibicions de circulació -d'altra banda necessàries- però ens oblidem que s'hi acompanyen altres mesures com la facilitat de tenir punts de recàrrega, o no tenim present que el salari mínim de la seva població està bastant per damunt del nostre o que no tenen una taxa d'atur tan elevada com aquí, entre moltes altres diferències que repercuteixen en la facilitat o no de tenir un vehicle dels anomenats sostenibles. Ves per on! Molt semblant al que passa quan ens fixem en l'educació i la comparem amb Finlàndia. Només copiem algunes coses però ens oblidem d'altres com ara la conciliació entre les vides laboral i familiar.

Sigui com sigui, el que sembla segur és que Cipriano, a qui mai li estarem prou agraïts per aquell llarg estiu que ens va acompanyar per tota Escandinàvia, ho tindrà difícil per tornar a casa per Nadal.

19 comentaris:

  1. I això per no parlar de que el que els cotxes elèctrics no contaminen...així l'electricitat que consumeixen surt d'aquells foradets que hi ha a les parets de casa?
    Em sembla que les cetrals tèrmiques alguna cosa fan, i les nuclears...en fi!
    De miracles no n'hi ha, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! El tema donaria molt per parlar! Per cert, aprofito per comentar-te que he entrat diverses vegades darrerament al teu bloc i he volgut deixar algun comentari i no em permet escriure. És possible que tinguis un problema de configuració o similar...

      Elimina
  2. Trobo que tens tota la raó del món. Buscar la solució d'aquestes coses en el consumidor, els resulta molt fàcil, però no resol gaire res i fan la punyeta a molta gent que no té gaires opcions. Les ajudes i solucions que proposen em semblen ridícules i de presa de pèl.

    Nonembé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estratègia aquesta de tirar les culpes als consumidors i no enfrontar-se als responsables finals és vella. Lamentable, perquè mai s'acaben modificant realment les coses. Nonembé, no!

      Elimina
  3. Aquesta mesura va destinada a totes aquelles persones que tenen un cotxe vell (si Ignasi, accepta-ho18 anys es vell per un cotxe) que són de la zona 1 i van a treballar amb ell cada dia en comptes de fer servir el transport públic. El transport públic durant 3 anys de la zona 1 surt a més de 1.500€ i ningú et donarà això per un cotxe vell, o sigui que la oferta es bona. Aquesta mesura no està pensada per casos puntuals com anar un dia el metge o anar per Nadal a casa l’àvia, la reducció de la contaminació es important fer-la dia a dia. Amb això s’arreglarà el problema de la contaminació d’un dia per l’altre? Es clar que no! Que això putejarà a molta gent que no es poden permetre un cotxe nou i l’hauran de deixar per desplaçaments fora de Barcelona? Segurament, però acumulant petites iniciatives es com es va canviant, a poc a poc, ja saps, Capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Però no pateixis, que en les properes eleccions tornarà a guanyar CIU a la ciutat i tirarà endarrere aquestes mesures ecologistes tan boges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sisplau, CIU de nou, no!
      Això que dius que l'oferta és bona és relatiu, perquè el cotxe vell et pot donar servei per molt més valor que aquests 1.500€. Si amb aquest cotxe marxes a fer un viatge al nord de França, per exemple, amb tota la família, o l'utilitzes per sortir caps de setmana o ves a saber què, això, a la llarga, val més que 1.500€. Si els canvio per bitllets de metro és evident que em quedaré molt limitat de moviments. Està clar que reduir la contaminació és important però em sembla que és posar "parches" que pagaran els més febles (els rics es canviaran de cotxe i ja està) i no intentar resoldre el veritable problema. Ja et dic que a mi mateix em provoca certa contradicció però penso que aquest tipus de mesura no és la més indicada sense fer uns quants previs necessaris.

      Elimina
    2. Ningú t’obliga a vendre el cotxe si no te’n pots comprar un altre, pots mantenir-lo i fer-lo servir per tot arreu fins que apliquin les restriccions de trànsit, un cop aplicades les restriccions (ja ho veurem si serà al 2017) llavors podràs continuar anant per tot arreu menys per la zona delimitada de BCN.

      Si esperem a prendre mesures ecologistes fins que la mobilitat en transport públic sigui una meravella no prendrem mai cap mesura, això es com aquell que diu que no sap com es poden gastar tants calers en el projecte X amb la gent que passa fam. O l’altra queixa és, les mesures sempre van a per la gent del carrer en comptes d’anar contra la gran empresa. Lo ideal si que seria que fos la gran empresa la que anés primer, però ho sento però no vivim en un mon ideal.

      Elimina
    3. Comparteixo la teva idea de què de vegades ens neguem a acceptar canvis si primer no es compleixen determinats supòsits. Segueixo pensant, però, que abans de prendre decisions caldria tenir més estudiades les coses. Per exemple, dius que podràs continuar anant per tot arreu menys per la zona delimitada de BCN... i si visc dins d'aquesta zona, com ho faig per sortir d'ella o per entrar-hi? Hauré de deixar el cotxe aparcat fora de la zona? ...? No sé, hi ha coses que encara veig força confuses.

      No vivim en un món ideal, no. Avui justament llegia un escrit on deia que "No tot té explicació, ni resposta, ni sentit, ni és just, ni és lògic". I rematava amb un "Hem d'aprendre a viure amb això". Bones festes!

      Elimina
  4. Ja pots restar un altre vehicle a la llarga llista, ja que nosaltres jubilem el nostre, que no compleix els requisits per entrar a la ciutat. No per això, mai ho faria perquè m'hi obliguin els colauers, però el pobre està vellet i amenaça en deixar-nos tirats en qualsevol moment. Aquest cap de setmana ha fet el seu darrer servei perquè a finals d'aquesta ja tindrem el nou, que segur que és més net, però que no ens durarà ni la meitat, segur.

    Els teus posts no solen deixar escletxes, i sempre acabes dient allò que jo tinc al cap en relació amb el que expliques. El primer que em passa pel cap és pensar que les cases de cotxes han pagat molts diners a l'Ajuntament de Barcelona perquè fomenti (qui diu fomenti vol dir obligui) un pla 'renove' a l'engròs. Que no es compren cotxes? No patiu, que ens inventarem unes mesures perquè la gent hagi de renovar per pebrots els cotxes de més de x anys. Sense tenir en compte que, precisament, la gent que té cotxes antics i els fa servir, si no se l'han canviat, potser és perquè el seu poder adquisitiu no els ho permet, i els bancs no els donen crèdits. A banda d'això tampoc no proposaran alternatives, com les que molt bé proposes tu. És un 'o lo tomas o lo dejas'. Ho sento, però el govern txupi guai sap fer unes operacions de maquillatge fantàstiques, però a qui afavorirà els 900000 vehicles que s'han de renovar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja vaig veure la nova criatura que ha entrat a casa teva... felicitats!

      Sobre el pla "renove" és cert que molta gent té aquests cotxes "vells" per les raons econòmiques que comentes però també per altres motius com per exemple perquè no vols el cotxe com un bé de luxe per xulejar sinó com a una eina, un instrument per desenvolupar les teves tasques, o perquè consideres que no has de contribuir a llençar a la deixalleria un cotxe que et va bé simplement perquè et donen facilitats per comprar-ne un altre.

      No vull carregar contra els colauers com tu els anomenes. Em sembla que al final va més enllà d'ells i la Generalitat també hi dóna suport al tema. Prefereixo pensar que, uns i altres, no s'han plantejat el que poden suposar aquestes mesures per a les classes mitjanes i pobres més que imaginar que en trauran benefici econòmic de tot plegat...

      Elimina
    2. Que la gent de convergència no es plantegi què poden suposar aquestes mesures per la gent, entra dintre de la normalitat. Potser els d'ERC ho haurien de tenir més clar, encara que com sempre ens movem entre diferents aigües, i entre fomentar la indústria i preservar el medi ambient la contradicció està servida. Però els colauers es vanten de ser la veu del poble, són els primers que haurien de mirar per aquesta gent que no pot, o no vol canviar-se el cotxe pels motius que hem anat exposant. El problema de la puresa del discurs és que quan t'enganxen en una contradicció, que en política això és l'ordre del dia, sembla que estiguis dient unes mentides flagrants. Com més extremista és el teu discurs, a la que te'n desvies, l'estàs cagant. I del discurs és impossible no desviar-se'n perquè la realitat mana. És el mateix cas que el de les noves feministes, aquelles que s'apunten al carro ara per fer-se una carrera, i que són les que més criden, però després van parlant de bellesa de la dona i quan els regalen un anell de compromís es tornen boges a les xarxes, o que pengen imatges agraint a les seves mares que no les hagin educat submises, sense adonar-se que amb això ja estan perpetuant els rols. Si en realitat allò teu és només façana, com els passa als colauers, no siguis qui més crida.

      Elimina
    3. Tot i que accepto aquesta premissa de què com més extremista és el teu discurs més la cagues quan te'n desvies, intueixo un cert regust anticolau en aquest discurs. No et facis mala sang! ;-)

      Elimina
  5. I treure aquest culet tan atractiu de circulació, i ara!!

    Per arribar en aquest punt, abans haurien de prendre altres mesures, com bé dius tu. El transport públic hauria de ser públic, no gairebé privat per qui se'l poden pagar. Que no és lo mateix anar un dia a Barcelona, per no dir a Palma o a qualsevol ciutat, que anar-hi per treballar o per altres motius que et facin desplaçar gairebé cada dia. I els horaris, un altre tema que em podríem escriure una novel·la de mai acabar.
    Quan les arques vegis buides, posa't a tremolar!! I sempre paguem qui menys tenim.
    Em sembla molt bé que hàgim d'anar netejant el planeta, però amb seny i fent les coses com cal.

    A partir del 25, ja sabeu, més fum-fum-fum. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el gran repte, el del transport públic que serveixi realment pel que toca. Quan vivia a Barcelona no feia servir mai el cotxe (com a molt els caps de setmana per sortir de la ciutat), el transport públic dins la ciutat em sembla suficient, especialment el metro que és el que més utilitzava, tot i que trobava limitacions per la nit... El problema ve quan no hi vius i t'has de desplaçar amb certa assiduïtat: les connexions són patètiques i mai competitives amb el transport privat, així que no ajuda a incentivar-ne el seu ús.

      I el 25 fum-fum-fum... ;-)

      Elimina
  6. Com sempre, fent les coses malament es pensen que ho arreglaran tot i emmirallant-se amb qui les fa bé, a sobre. La societat neta a la que volen arribar ha d'estar neta d'altres coses primer: neta de tontos del cul, la primera cosa; neta de lladres de guants blancs, la segona; i neta de moltes altres coses. "Si yo tuviera una escoba, cuantas cosas barrería". Ja veuries que neta quedaria la ciutat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Sí que faríem neteja, sí... tontos del cul, lladres de guants blancs... només de pensar en la feinada que hi hauria ja em sento cansat!

      Elimina
  7. Veus? A mi m'agrada entrar al teu blog perquè sempre m'aclareixes exhaustivament algun tema que he sentit, però no m'he fixat, que què diuen? No, és Barcelona, Oh, però també hi anem a Barcelona... Ara ja ho sé tot, vaja! tot el que em pot interessar saber sobre aquests bons propòsits, de moment incomplets, de l'Ajuntament de Barcelona.
    A veure, a veure com soluciones el viatge de Nadal o Reis a la gran ciutat. Crec que al Cipriano li anirà bé no haver de trepitjar la ciutat, acostumat com està a respirar aire pur, però els teus fills encara tindran paquets uns quants anys. Ja ens ho explicaràs.
    Per si no ens veiem, vull dir, no tornem a parlar abans, Bon Nadal, Ignasi, per tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmmm... darrera de tota reflexió sempre hi ha una carta amagada. Bé, sempre, sempre no, però sovint. Així que no et preocupis si Cipriano no baixa a ciutat que els nens seguiran recollint regals.

      Bon Nadal també per a tu!

      Elimina
  8. A veure... m'estàs dient que si tens un cotxe vell i/o considerat contaminant no et deixaran entrar a Barcelona?!
    Em poden explicar com ho fem la gent del Pirineu per anar a fer gestions obligades a la ciutat? Amb un transport amb bus de 2 al dia i un tren a 50 km que tarda 3 hores i pico en arribar a la capital?!
    Jo ja vaig deixar de contaminar a la capital el dia que vaig decidir fugir-ne. Que no vinguin ara amb que quatre dies a l'any entres amb un cotxe que deixa anar una mica més de "merda" (relatiu) que la resta.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras