divendres, 30 de setembre de 2016

El plaer de dormir tapat amb llençol

Mascle d'Euplectes franciscanus dalt d'una tija de sorgo vermell
A Tami també es pot dormir amb llençol. I a més tot està de color verd. Aquest no és el Tami que jo coneixia d’anteriors ocasions. A l’estació seca no saps on posar-te per la nit. Fa encara no mig any vaig escriure en aquest bloc el meu somni de “penjat de quatre fils” on, suposadament, dormia suspès a l’aire sense tocar res amb el meu cos per tal que no notés cap escalfor de tan insoportable que es feia. Però ara és l’estació plujosa. Final d’estació, és cert, però encara cauen pluges i l’aire resfresca considerablement per la nit de manera que les temperatures baixen fins a prop dels 20ºC i amb el corrent d’aire que anuncia la propera tempesta dona gust tapar-se amb el llençol. No sabia que això era possible a Tami!

I deia que està verd. El paisatge que jo coneixia d’anteriors ocasions era ben marró. Entre marró i blanc segons li donava la llum del sol. Però ara l’herba, els matolls i les fulles dels arbres ocupen tot l’espai. Els embassaments estan força plens i omplen els canals de desguaç al llarg de la finca. Hi ha aigua per tot arreu. I els camps erms i àrids de fa uns mesos, on no hi havia ni un bri d’herba on pasturar i que eren ben buits de qualsevol vida animal, ara són camps conreats on s’eleven les espigues del sorgo, del blat de moro, o les mates baixes de cacauets, sèsam i soja. On fins i tot les fulles de l’arròs s’aixequen ben dretes i d’un verd tendre que alegra la vista.

Tot ha canviat. El bestiar pastura feliç pels camps, la gent no va regalimant suor a cada passa. Això sí, les mosques estan força més pesades, sobre tot a primera hora del matí que, degut a la fresqueta, de seguida s’enganxen a alguna massa calenta animal qualsevol. Així carratejo a les meves espatlles unes quantes dotzenes de mosques que no molesten, només s’escalfen, mentre em deixo estimar. A mig matí, quan el sol ja ha calentat, ja no em necessiten i se’n van, sense que les hi hagis de dir res. Poc agraïdes pel favor, això ho tenen.

Després d’uns quants dies de fer seguiments d’ocells veig que el seu patró de moviment també ha canviat. Si durant l’estació seca l’aigua és el factor limitant i la vida gira al voltant seu de manera que concentra una gran diversitat, durant l’estació plujosa l’aigua, present arreu, cedeix el seu rol de factor limitant al menjar, que es concentra especialment a l’entorn dels camps cultivats, abans buits de vida, com ja he comentat. I algunes espècies d’ocells són especialment nocives pels conreus. Això de tenir gra en abundància no es desaprofita. I el gra atrau insectes i petites bestioles que també són focus d’atracció per a altres animals. 
Els camps ben verds...

L’efecte papallona es deixa sentir. Als camps dels veïns del Centre han aplegat la collita abans que als del Centre. Els ocells marxen d’allà perquè ja no hi troben menjar i venen aquí a veure què arrapleguen. Em comenta Enrique, un germà veterà de Tami amb més de 40 anys de vida togolesa, que als anys vuitanta el director del va comprar unes llavors molt productives d’una varietat de sorgo híbrid. El resultat va ser sorprenent: tot i que de canya baixa, uns plomalls ben carregats, totes les plantes iguals, de la mateixa alçada i totes en igual fase de producció. Fins i tot van donar gra un parell de setmanes abans que els altres conreus veïns similars. L’efecte va ser que amb tanta perfecció els ocells no van dubtar a buidar el camp ràpidament. És el problema d’intentar homogeneïtzar el conreu. Aquesta maduració avançada, feta tota al mateix temps, no va permetre suportar les pèrdues que haguessin estat molt menors si la pressió dels ocells s’hagués dispersat sobre tots els camps madurats més o menys alhora, de forma més natural. Mai més no van comprar aquella varietat...

6 comentaris:

  1. Que no hi ha espantaocells en els camps de Tami?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs per aqui no n'he vist pero els ocells s'acostumen rapid a tot!

      Elimina
  2. Que bé, has vist el país de dues maneres diferents...Jo el envejo una mica questa abundància d'aigua! 20 graus, una temperatura excel·lent que aquí també ha estat la nocturna i també demanava llençol...
    Tanta verdor per força ha de cridar els ocells, que també tenen gana!!!
    Bon vespre, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Roser per les teves repetides visites!!

      Elimina
  3. Sempre noves i enriquidores experiències encara que sigui el mateix lloc. T'envejo una mica i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'envegis que no és sa... hehehe! No, en sèrio, ja saps que quan un explica unes vivències acostuma a deixar la part lletja amagada, perquè del que es tracta és de fer veure a tothom que les coses que un fa són una passada, així que només ha de mostrar la cara agradable. Però ja ho diuen que tota rosa té les seves espines. Anar a Togo té coses molt interessants i agradables, certament, però també provoca situacions de maldepanxa que cal superar... i no sempre és fàcil. Abraçada

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras