dissabte, 14 de març de 2015

Demagògia a l'entorn del canal Segarra-Garrigues: ignorància o mala fe?

Mascle de sisó. Autor: Emili V. López Álvarez
S'acosten eleccions i sembla normal recuperar la demagògia per buscar vots. Aquestes darreres setmanes li està tocant el torn a l'agricultura, als regants i als pagesos a l'entorn del canal Segarra-Garrigues. En època electoral s'ha de demostrar que les promeses dissenyades del passat tenen raó de ser a l'actualitat i que un projecte del segle XIX té sentit al XXI. Com que estem en temps de crisi, ja se sap que el que cau en importància des de la política és el medi ambient. Així, qualsevol projecte que aparentment suposi un increment de llocs de treball o un creixement econòmic, pot prescindir de limitacions i regulacions per qüestions ambientals, no importa que es digui Eurovegas, Bulli Foundation o canal Segarra-Garrigues. Tot pot passar per davant de la sostenibilitat ambiental i la conservació de la biodiversitat que, no oblidem, és la base sobre la que se sustenta la nostra vida, la passada, la present i la futura.

Aquesta setmana, l'economista i expert en agricultura Francesc Reguant, ha publicat a el Periódico "Un reset per al canal Segarra-Garrigues". El subtítol de l'article "Els condicionants que imposen les zones de protecció d'aus amenacen l'efectivitat del canal" ja és tota una declaració d'intencions. En la seva dissertació Reguant subscriu que, en un escenari moderadament transformador (a saber què vol dir exactament això) es podria incrementar la totalitat de la producció agrícola catalana en un 25%, seria capaç de proveir d'aliment a gairebé 900.000 persones, reduir significativament la nostra crònica dependència agrícola i ocupar més de 20.000 persones, a part de múltiples externalitats entre les quals (...) la recuperació de la vitalitat economicosocial i l'autoestima d'unes terres de secà avui condemnades al despoblament. 

Com que no sóc economista no penso entrar en aquest debat de xifres, tot i que hi ha força motius per pensar que algunes coses no són exactament com les descriu i que el que implica el model de desenvolupament agrícola basat en el regadiu és el benefici per als grans grups empresarials agroalimentaris i no per fixar la població local com es ven de forma reiterada i demagògica. Però ja ho dic, ho deixo per als experts que jo no en sóc. El que sí que conec una mica són els ocells. No només els reconec sinó que a més en sé una mica de la seva biologia i de les polítiques de conservació que hi ha al seu voltant, que és del que al final n'acaba parlant, i acaba qüestionant, a l'article. 

Reguant critica que la protecció de determinades espècies d'ocells ha afectat l'àrea irrigable del Segarra-Garrigues reduint-la substancialment. És cert, i això, quan es va dissenyar el canal ja se sabia que passaria, però els diferents governs catalans, per interessos polítics i/o electoralistes, no van voler escoltar els grups conservacionistes ni la comunitat científica que els advertia que la UE no ho acceptaria. Per què? Doncs perquè gran part de la zona que es volia transformar al regadiu és on es troben les poblacions de diferents espècies d'ocells que estan protegides per la Directiva Ocells (2009/147/CE) d'obligat compliment a tot el territori de la UE. I aquestes zones no estaven ben definides pel govern espanyol, ni particularment el català, de manera que la UE els va exigir que declaressin aquestes zones d'especial protecció per a les aus, les ZEPA, en compliment de la directiva. Així es va fer, finalment, amb l'ajuda i el suport -que no oposició- de les entitats conservacionistes, i així es va aprovar i acceptar des de la UE. 

Un incís: les ZEPA són espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, d'àmbit europeu. La designació de les ZEPA és competència dels governs nacionals i ho fa, en molts casos, a partir de les Important Bird Areas (IBA) considerades com la xarxa mínima d'espais necessaris per assegurar la supervivència i la gestió de les espècies d'ocells. Aquests espais són identificats a través de criteris estandarditzats i numèrics, consensuats per experts i científics. En el cas de l'Estat espanyol, després d'un litigi de més de deu anys, set comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, es van veure obligades a augmentar la superfície i número de ZEPA en compliment d'una sentència del Tribunal de Justícia de la UE. Si en vols saber més pots descarregar-te Las Áreas Importantes para la Conservación de las Aves en España (SEO/BirdLife, 2012). 

Malgrat tot, l'economista Reguant es pregunta: "Per què no s'han ubicat les ZEPA en zones que no es regaran? Amb quins arguments tècnics s'han escollit les millores terres i les més planes per ubicar-hi les ZEPA?". Com deia l'altre "es de ser inútiles". Les ZEPA que es van aprovar a la plana de Lleida van ser declarades per complir un seguit de criteris científics que les feien òptimes per preservar les diferents espècies d'ocells afectades. Si es van elegir les zones actualment protegides, es pensa el senyor Reguant que es va fer per fer la punyeta als pagesos o als futurs regants? Es pensa que protegint altres zones, els ocells canviaran d'ambient cap a espais nous si on estaven bé era justament les zones que tenien unes característiques particulars? Es van preservar les zones on estaven aquestes espècies -fossin planes o abruptes. I estaven allà perquè són les òptimes per desenvolupar els seus cicles vitals. Com es pot ser un expert, reconegut en el camp agrícola i utilitzar aquest tipus d'argumentacions demagògiques? És ignorància -seria patètic tractant-se de l'ex-cap del Gabinet d'Estudis i Prospectiva del Departament d'Agricultura- o es tracta, pitjor encara, de mala fe?   

Reguant hi afegeix una altra raó per demanar un replantejament del canal. Parlant d'incongruències i desproporcions, argumenta que "l'hàbitat que es pretén defensar és fill de l'agricultura, de forma natural aquestes terres serien boscos". I jo em pregunto, i què? Algunes de les espècies per les quals es protegeix el territori són espècies que es van instal·lar gràcies a la presència de conreus de secà i de pràctiques ancestrals com deixar terrenys erms o en guaret. Si els terrenys haguessin esdevingut boscos aquestes espècies no hi serien aquí. I? Aquest és un argument dins del paquet d'incongruències i despropòsits per justificar la seva desprotecció? En tot cas es podria utilitzar el mateix criteri respecte els petits comerços i empreses del nostre país que van aparèixer per abastir les poblacions humanes que s'hi van instal·lar i les necessitats que hi van sorgir. Si aquestes no haguessin vingut, els petits comerços i empreses tampoc hi serien. Que no hi fossin abans o que de no haver-s'hi instal·lat la gent a viure no haurien aparegut mai són motius suficients per desprotegir-les i no preocupar-se, com a societat, de la seva desaparició? Potser mirat des de l'interès de les grans empreses, siguin de serveis, industrials, d'alimentació o d'agroindústria no val la pena dedicar-hi esforços... En tot cas no és el model de societat que jo vull.

A Catalunya tenim una gran sort, i no exactament pel nivell dels polítics ni dels caps de gabinets. Tenim una diversitat d'ambients que van des del nivell del mar i les maresmes als cims pirinencs, passant per boscos mediterranis i centre-europeus. I també zones pseudo-estèpiques com la plana de Lleida, associades al conreu de secà. Tot això en un espai molt petit que li atorga una gran biodiversitat. Una riquesa extraordinària, constantment amenaçada pels processos urbanístics, les infraestructures i el guany immediat. Aquesta riquesa ens pertany a tots, no només als catalans. Malauradament signem contra la desforestació a la selva amazònica o el desglaç del casquet polar, per la protecció de les balenes i l'ós panda i ens costa valorar el que tenim més a prop, que és una riquesa de tot el planeta. 

Si us plau, no ho tornem a llençar tot un altre cop a perdre sota un fals debat polític de creixement il·limitat en un món limitat de recursos. Ho deia al començar, és temps preelectoral i s'obre la veda a la demagògia, però ja n'hi ha prou, no?

21 comentaris:

  1. Això em recorda a finals dels 80, la lluita contra la construcció de l'embassament del Montsant.
    Els conservacionistes ho basaven en l'amenaça de la desaparició d'una bona població de llúdriga que, efectivament va desaparèixer.
    Els defensors del pantà prometien que frenaria la despoblació tot creant molts llocs de treball. Efectivament, es pot comprovar a l'idescat: població de Margalef el 1998: 151, avui: 108.
    No cal dir res més, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parodiant Schuster "No hase falta desir nada más"...

      Elimina
  2. Sempre que s'acosten eleccions surten polèmiques per coses que la resta del temps tothom se n'oblida...
    Quan es tracta de coses que afecten la biodiversitat, sempre hi ha un estira i arronsa.
    Els conservacionistes que malden per protegir-ho tot i amenacen amb la desaparició d'espècies, ( jo penso que podrien pensar una mica més en l'espècie humana) i d'altres que canten les excel·lències del progrés... I jo no sóc gens sospitosa de carregar-se res, que sóc una enamorada de la natura, però insisteixo, com sempre, en que cal buscar l'equilibri...
    Ara potser a algú no li agradarà el què diré, però penso que tampoc és tan greu que desaparegui alguna espècie d'animalons, perquè al llarg del temps n'ha desaparescut més d'una, o és que algú s'ha trobat algun dinosaure fent la volta per la muntanya???
    Bon diumenge a tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari breu que necessita d'una resposta llarga. Intento sintetitzar, Roser.
      - Les entitats conservacionistes han evolucionat molt amb els temps. Les quatre més potents de l'Estat espanyol (les quatre amb referents europeus) -Greenpeace, SEO/BirdLife, Ecologistas en Acción y WWF- fa molt de temps que lluiten per la sostenibilitat del sistema incloent el desenvolupament social i econòmic (a més de l'ambiental, òbviament) allà on actuen. La imatge de santuaris preservats que ningú toca ha passat a la història.
      - La desaparició d'espècies, la pèrdua de biodiversitat, és un fenomen irreversible. Comporta una pèrdua genètica que, per exemple en el món botànic ha donat lloc als principals principis actius de la majoria de productes farmacèutics. A banda, la biodiversitat ens proporciona materials (roba, aliment, calor, materials diversos) i sobre tot ens proveeix de serveis ecosistèmics (no només per a nosaltres sinó també per a la resta d'éssers vius) gràcies a què permeten el bon funcionament dels ecosistemes. Així, la dispersió de llavors, la pol·linització, el fre a l'erosió, la regulació del cicle de l'aigua o dels elements químics, per citar només alguns exemples, depenen del bon estat de les poblacions d'aquestes espècies. Més enllà, doncs, de qüestions ètiques hi ha molts motius, més prosaics i fins i tot egoistes, per voler-ne la seva protecció.
      A més es tracta d'una lluita desigual. En gairebé totes (per no dir directament totes) les relacions entre la biodiversitat i les activitats humanes, la primera surt en inferioritat i perd. És com la lluita contra la desigualtat de gènere o pel manteniment d'una cultura o pels treballadors en precari o els desnonats. De vegades cal posar-se al costat dels que estan en situació "inferior" per ajudar a superar les tensions.
      - Per cert, els dinosaures actuals tenen plomes, la majoria volen i es diuen ocells... ;-)

      Elimina
    2. Ostres , quanta polèmica...Saps que passa que en general la gent que venim de pagès i els ecologistes, no sempre estem d'acord.
      Ara penso amb els molins de vent. Quantes veus ecologistes no s'han alçat perquè féssim servir energies alternatives...I a l'hora de la veritat, quant ja se n'han instal·lat un fotimer, diuen que fan malbé el paisatge! És coses com aquesta les que fan que no me'ls acabi de creure...
      No em referia a aquests , però està molt bé la insinuació!!!

      Elimina
    3. La polèmica és sana, no? Llàstima que de vegades vingui d'una lectura superficial i esbiaixada dels posts, perquè pot desvirtuar el fons de la qüestió i potser es tracta precisament d'això. Però ens passa a tots: ahir mateix li demanava al Pons que em recomanés un llibre del Platchett per llegir i em va contestar que ja ho posava al primer paràgraf! :( D'això se'n diu fer una planxa!

      Pel que fa als pagesos i els ecologistes hi ha de tot. Conec molts casos en què la interacció és molt enriquidora per ambdues bandes. Aquí a Catalunya, hi ha molt bones experiències de custòdia del territori que es poden conèixer a través de la web de la Xarxa de Custòdia del Territori o a través de http://custodiaterritori.org/ El mateix es pot constatar a l'Estat espanyol. Quan vaig estar treballant a Escòcia amb la RSPB (una gran ONG conservacionista que treballa per la protecció dels ocells) tot el treball es feia amb acords amb els pagesos. Però hi ha de tot.

      El tema de les eòliques és complex. Es pot apostar per elles, sens dubte, però s'ha de gestionar de manera adequada. No és el mateix posar molins de forma aïllats per abastir petits nuclis urbans que construir autèntiques barreres de molins a les carenes de muntanyes. Però l'aposta pel primer model (més holandès) respon a un sistema energètic descentralitzat (al contrari del segon) i això no els interessa a les indústries elèctriques. Aquestes volen tenir molts molins junts i generar de forma centralitzada (o especular amb els terrenys i amb les subvencions). No es preocupen, per exemple, que una barrera de molins a determinades zones provoca una gran mortalitat de rapinyaires (algunes tan sensibles com l'àguila cuabarrada, de la qual tenim una representació gran a Catalunya, lo que confereix una responsabilitat a escala mundial (sí, sí, no local ni autonòmica ni estatal ni europea, sinó mundial) cara a la seva protecció. Si vols un altre exemple, hi havia un projecte de fer un parc de molins al mar (no sé bé en quin estat està el projecte però qualsevol dia se'n tornarà a parlar) que consistia en 144 molins situats davant del delta de l'Ebre (la província de Tarragona sempre rep entre eòliques, nuclears, petroquímiques...). El delta de l'Ebre és la zona humida més importat de Catalunya (ja afectada per la manca de sediments degut als embassaments), l'àrea d'invernada i reproducció d'ocells més important del país, la segona a nivell espanyol darrera de Doñana. L'oposició no és un tema paisatgístic (o no només paisatgístic, encara que ningú no planteja posar molins davant la Costa Brava per l'impacte visual) sinó de l'impacte que pot tenir sobre els centenars de milers d'ocells que entren i surten del delta per alimentar-se. Per cert, darrera el projecte estava una de les empreses de Florentino Pérez. No sé, si jo m'he de creure algú em refio més de les bones intencions dels ecologistes (no tots, però sí de la majoria) i especialment del coneixement dels ecòlegs i altres investigadors, que de les intencions del Florentino i dels seus interessos econòmics...

      Una abraçada!

      Elimina
  3. certes polítiques i certs polítics se les veuen venir amb les eleccions i enlloc de documentar-se amb experts comencen a dir bajanades .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que tothom pot parlar de qualsevol cosa si es tracta de qüestions ambientals. Jo no m'atreviria a parlar en un mitjà públic d'economia, d'art, futbol o medicina,... per posar alguns dels molts exemples de què no m'atreviria a parlar, però hi ha molta impunitat perquè els totòlegs puguin parlar de qualsevol temàtica ambiental basada en opinió i no en estudis...

      Elimina
  4. Si a economistes i polítics no els importa massa què passa amb un sector de la població, el sector més desafavorit, per cert, i si li han d'expropiar terres pel 'bé comú' ho fan sense tremolar gens, imagina què no faran amb les comunitats d'ocells. La natura els molesta, els resta sol urbanitzable, això és un gran pecat. A tot plegat, només diré que si deixem que manin els diners i no les sensibilitats, aconseguirem un món molt ric, però sense sentiments. Els diners no ho són ni haurien de ser tot. O en altres paraules, hi ha riqueses molt més importants que els diners, però alguns només reconeixen els colors dels bitllets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. És fàcil constatar-ho quan es fan els pressupostos d'un govern. Quan comença una època de crisi -i la darrera és llarga- el primer que cau o es desinfla és la partida -normalment ja molt minsa- destinada a qüestions ambientals. No cal que et recordi que el darrer govern de CiU a Catalunya i el del PP a Madrid van anar ràpids a carregar-se la conselleria i el ministeri de medi ambient, respectivament...

      Elimina
  5. Sempre aquesta ceguesa de condició humana, que es creu la peça més important del trencaclosques on vivim. No ens adonem que, nosaltres, som un accident en la història del planeta. Ho dic en sentit relatiu, fa quatre dies que som aquí i ja ens hem cregut els amos del món. Tenim molt de poder, això és evident. Utilitzem-lo a favor de tots, no només del guany d'alguns i a costa del mal de la majoria (ocells inclosos).
    L'altre dia sentia que en una de les reunions del canvi climàtic -tu d'això, Ignasi, en saps un niu- l'estat al que pertanyem es manté molt lluny de complir els acords internacionals.
    Em preocupa quin món deixarem als que vinguin darrere nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És totalment preocupant però ja no pels que vinguin darrere nostre, sinó per a nosaltres mateixos. Tenim un món on les finances manen sobre la resta de sistemes (economia, societat i biosfera), Susan George ja ha advertit en diferents ocasions que cal donar-hi la volta al sistema i entendre que la biosfera, amb les seves limitacions físiques, és el marc del que depèn la resta i on s'han d'encabir els sistemes socials, on l'economia ha de ser un element més de relació i en el qual les finances haurien de limitar-se a ser una eina més, i no la que marca les pautes... Em sembla que no anem bé...

      Elimina
  6. Soc en Francesc Reguant l'autor de l'article al que vostè Sr Oliveres es refereix. Vostè evita polemitzar amb els meus arguments amb tres desqualificacions que en la forma més eufemística podríem anomenar gratuïta falta de respecte pel diàleg, es a dir etiquetant-me en aquest cas com a demagog, mogut per impulsos electoralistes i al servei de "les grans empreses". A més em qualifica d'inútil i segurament algun altre qualificatiu que no cal que segueixi detallant.
    Em parla de demagògia quan totes les meves afirmacions es basen en estudis -tots ells discutibles- però basats en metodologia científica i per tant discutibles des de la objectivitat i una metodologia contrastable.
    Em parla de no se quins oportunismes electoralistes. Li prego que primer s'informi i sabrà que soc persona políticament independent, fet que en alguns entorns no ajuda però jo prefereixo aquesta condició que tinc des de l'any 1980. A quin partit ajuden les meves opinions? m'agradaria saber-ho ja que segons vostè ho he escrit per finalitats electoralistes. Si s'hagués informat una mica més -pressuposant que actua de bona fe, categoria que posa en dubte de mi de forma gratuïta- sabria que fa anys que estic opinant contra el que considero unes actuacions desproporcionades que condicionen el futur de tot, de la pagesia, de la biodiversitat i d'un país sostenible. Es difícil de pensar que cada vegada que he escrit sobre això hagi coincidit amb unes eleccions.
    M'etiqueta amb un seguit de malifetes de grans empreses i moltes més coses. Espero que sàpiga dir-me on tinc els meus interessos, les meves accions , el meu inexistent patrimoni perquè aquest informació em pot ser útil ja que de moment la desconec.
    Soc persona compromesa amb el desenvolupament sostenible del nostre país, escric sovint a revistes i diaris i he escrit alguns llibres, les meves opinions són transparents i públiques. Ara bé, les meves opinions no són les seves. Això és normal i d’aquí la importància del diàleg.
    Vostè aprofita les desqualificacions per evitar entrar en el fons dels arguments. Per la meva part m'ofereixo a dialogar amb vostè sempre dins d'una dinàmica de diàleg respectuós.
    D'altra banda si aquest escrit té alguna resposta donant continuïtat als despropòsits i falta de respecte no contestaré, òbviament.
    Preferiria convergir en diàleg.
    Francesc Reguant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut senyor Francesc Reguant, benvingut al meu bloc. Li agraeixo que hagi arribat fins aquí a deixar el seu comentari. Em satisfà i sorprèn veure com algun dels meus posts arriben molt més lluny del que mai em podria imaginar fa tan sols uns pocs mesos enrere. Intentaré respondre-li sense caure en els despropòsits i la falta de respecte a què vostè fa referència. Miraré de ser ordenat seguint el recorregut de la seva argumentació.

      Sobre el primer punt no és cert que hagi utilitzat tres desqualificacions per evitar polemitzar. Primera perquè no intento evitar polemitzar (és una de les riqueses dels blocs) i segona perquè només n’he utilitzada una, la de demagog. La qualificació d’inútil pot ser poc afortunada -ja ho diu ma mare que em perden les formes i el to-, però és que l’altra expressió que em venia al cap era més barroera, tot i que menys personal, i la vaig descartar per inapropiada. En tot cas, lamento si s’ha sentit ofès, però és que no he trobat una altra manera de qualificar el despropòsit que hi veig en la interrogació sobre el canvi de situació de ZEPA a què es refereix al seu article. Segurament és un problema de què tinc un lèxic molt limitat.

      Parlo de demagògia perquè la utilització que fa de les ZEPA com a argument de fre a un suposat desenvolupament de l’agricultura a la plana de Lleida no s’adiu a la realitat i dubto que estigui referendat per cap estudi.

      Sobre els oportunismes electoralistes en cap moment del meu post he indicat que vostè estigués al servei de cap partit polític ni que en fes oportunisme electoral. Abans d’escriure’l vaig buscar si vostè estava lligat a algun partit (sí, em vaig informar) i no ho vaig trobar, i en cap cas ho he escrit així. Sí que he assenyalat a la introducció del meu apunt que el tema dels regants i de l’agricultura i del canal s’utilitza amb finalitats electoralistes i és que sempre acaben coincidint les primeres pedres, les primeres canonades i els primers camps de festucs amb períodes preelectorals. És una coincidència? Comprendrà que per a un ciutadà normal un ja acaba dubtant de tanta coincidència. El seu article ha coincidit també en aquest moment? Doncs casualitat novament. En tot cas no li he atribuït pertinença política ni oportunisme electoral.

      Poso en dubte la seva bona fe? Sincerament sí. Desconec per què ho fa, però tot i que al meu post he deixat una porta oberta a què es tracti d’una qüestió d’ignorància, em costa creure que una persona amb el seu nivell de coneixement pugui fer aquestes observacions tan poc acurades respecte les ZEPA. No se m’ocorren més alternatives que pensar que, pel motiu que sigui, està utilitzant interessadament uns arguments poc rigorosos.

      En quin moment del meu post l’he relacionat a vostè amb les “malifetes de grans empreses”? Sobre les grans empreses hi ha dues notes al post: una fa referència a què el model basat en el regadiu beneficia els grans grups empresarials agroalimentaris (una opinió compartida per diferents sectors, i en tot cas una opinió en què no el relaciono a vostè). L’altra diu textualment: “Potser mirat des de l'interès de les grans empreses, siguin de serveis, industrials, d'alimentació o d'agroindústria no val la pena dedicar-hi esforços” referint-me a la protecció del petit comerç en l’exemple que utilitzava. Alguna referència a alguna relació amb vostè? Cap ni una. No entenc com s’ho ha atribuït.

      Elimina
    2. Comparteixo un dels darrers punts que comenta: diu que és una persona compromesa amb el desenvolupament sostenible del país. Ja ho sabia, perquè sí, m’informo. I ja en som dos. Qui ho havia de dir que trobaríem un punt en comú! ;-) Tot i que possiblement no tinguem una accepció igual del concepte “desenvolupament sostenible”. En el meu cas l’he deixat bastant arraconat perquè crec que Latouche té força raó quan diu que el concepte és un oxímoron, per culpa de la perversió del llenguatge i la identificació de desenvolupament amb creixement econòmic. M’agrada més parlar de sostenibilitat, però bé, això són matisos, importants, sí, però matisos pel tema que ens toca. Per cert, quan es parla de desenvolupament sostenible es fa referència a un equilibri entre diferents potes: la social, l’econòmica i l’ambiental (de vegades també s’afegeix la governança). Un equilibri que passa per la protecció de la biodiversitat, no ens oblidéssim.

      Crec que amb això ja he donat resposta a pràcticament tot el que em comenta. Sincerament, senyor Reguant, em sembla que s’ha pres malament la crítica, crec que s’ha carregat al damunt observacions que en cap cas li he atribuït. En això poc hi puc fer.

      No volia acabar, però, sense intentar aclarir un aspecte: el seu article fa referència al problema que suposen les ZEPA per al desenvolupament agrícola, aquest esplèndid panorama que tan bé descriu. El pes fort del meu post també fa referència a les ZEPA i a la protecció dels ocells, i això és del que he intentat parlar al llarg d’ell. Però, en el seu comentari no ha fet ni una sola observació sobre aquesta qüestió, ni sobre ZEPA ni sobre ocells. O sigui, que allò que era el fons del meu apunt i del seu article ho ha passat per alt sense fer-ne una sola referència! Em sembla força curiós.

      En el fons el problema és el de sempre: el menysteniment dels temes ambientals. Si es parla d’economia, qui ho fa? Un economista. Jo no m’hi fico. I si és un tema mèdic? Un metge. Res a dir. Però quan es tracta de qüestions ambientals, com el canvi climàtic o la biodiversitat, sembla que tothom, tingui estudis o no sobre el tema, sigui expert o no en la matèria, hi pot dir la seva. I així ens va i així es creen falsos estats d’opinió.

      Com veu, no tinc por al diàleg. Permeti’m agrair-li novament la seva intervenció al meu bloc i espero que pugui seguir gaudint d’ell durant molt de temps. L’apartat musical és especialment interessant.

      Elimina
  7. Mare de Deu sinyor! Com dirien als secans de Lleida... Vaig llegir el post i pensava que tenia moltes coses a dir-hi. Perquè una mica de coneixements sobre ZEPAS i altres embolics d’aquest tinc, no? I quan entro a escriure-hi em trobo que la temperatura ha pujat tant que sembla que enlloc del març estigui en plenes Garrigues al més de juliol!

    Ignasi, quan he llegit l’article de El Periódico, quasi m’ofego entre mig de tanta demagògia. Comparar la pressió sobre el Segarra-Garrigues amb les pèrdues pel Castor és similar a comparar independentistes amb nazis. Culpar les ZEPAS del cost econòmic actual de l’aigua. Menysprear el secà i parlar de la despoblació de la zona per culpa de quatre ocells... Mare meva... Molt en gràcia no m’ha caigut aquest bon home.

    Primeres mans al cap que m’he portat. He tingut la sensació que el senyor Reguant parla de les ZEPAS com si fossin parcs zoològics. Agafes un mapa, dius que el vols aquí, perquè sí, i l’omples d’animalons. Bé, tinguem clar que a part d’animalons, alguna planteta hi haurem de posar també. I no oblidem els minerals i altres cosetes d’aquestes sense vida però que serveixen perquè hi hagi vida. Les ZEPAS no són parcs temàtics, sinyors meus, que són zones que ja existeixen i d’un gran valor ecològic. Que coincideixen amb interessos econòmics d’alguns i toquen el que no sona? Doncs passa a vegades, per no dir sovint... És que els que tenim la sostenibilitat per bandera, que no l’ecologisme, les fem aquestes coses. Mirem on algú hi ha posat el nas i ha olorat calerons. I llavors diem: ah, no! Aquest en traurà benefici econòmic, que no pas d’altra cosa? Doncs li farem la vida impossible. Perquè sí, perquè som així de torracollons.

    Però exposat que les ZEPAS no es declaren perquè sí, diguem que anys i anys i molts estudis CIENTÍFICS serveixen per declarar una zona protegida. Per què? Pel tipus d’aus que només trobarem en aquest indret, que és zona molt vulnerable i amb unes condicions botàniques i geològiques molt particulars. Agafa un sisó, com el de la foto, i posa’l al parc de la Mitjana de Lleida, total només movem la ZEPA uns quants quilòmetres i no emprenyem a ningú. Però no senyor, la cosa no funciona així. I si algú molt format i amb gran coneixement mediambiental defensa això a mi només se m’ocorren dues coses: mala fe i voler engatussar al que no en sap. Les finalitats? Ells sabran...

    I parlant del canal Segarra-Garrigues, puc dir que tinc molts punts de vista per contrastar. Els del valor ecològic que ja he exposat i el dels mateixos pagesos. I què diuen ells? Que els van enredar com a xinesos. Algú explica de veritat perquè no hi ha aigua, encara? Què en pensen els pagesos que els van expropiar part de les seves terres i ara tenen un canal de ciment enorme sense aigua que els travessa els camps? Doncs no llencen merda contra els ecologistes ni les ZEPAS precisament. Ells parlen del preu de l’aigua. Sí. Què els costa poder portar l’aigua del canal als seus camps? Doncs tants diners que no s’ho poden permetre. I no és el preu que els havien promès. Per què han hagut de canviar els pronòstics de zona regada perquè ara s’han inventat les ZEPAS? Que jo sàpiga ja hi eren. Els estudis d’impacte ambiental quan es fan, abans o després d’aprovar un projecte? O potser no comptaven en que quatre gats els tiressin el negoci per terra? I ara, qui ho podrà fer? Les grans empreses que explotaran grans extensions de terreny. Però les Garrigues i altres parts de les terres de Lleida no funcionen així. I els petits pagesos, els que tenen quatre oliveres i algun ametller, no hi arriben. No contractaran l’aigua. I llavors, què passa. Que si no es contracta l’aigua, el canal no és rendible. La van cagar i van enredar al personal. Així de clar.

    (Segueixo en un altre comentari, que Google no em dóna més espai!)

    ResponElimina
  8. O sigui, deixem de fotre merda a ecologistes, ecòlegs (dos col•lectius diferents) i altres científics i gent que mira més enllà de l’ésser humà com a espècie superior, i clavem la mirada als interessos econòmics d’alguns que juguen amb la terra dels altres i la seva manera de fer. Esmentar la FAO ja ens fa caure la llagrimeta. La FAO demana més agricultura. Diu que ha de ser de regadiu? La FAO no parla també de l’ús abussiu de l’aigua? La FAO diu que el regadiu evita la deforestació. De veritat? M’ho he de creure? Renoi... Catalunya augmenta la seva superfície forestal degut a l’abandonament de les zones de pastura i agrícultura tradicional. Només cal mirar ortofotos de fa 50 anys de diversos indrets de Catalunya i veurem que on abans hi havia vinyes o prats ara hi ha boscos. Per tant, una altra demagògia al sac. En tots cas, si volem més massa forestal, abandonem l’agricultura! Valor alimentari de l’agricultura de regadiu? Nodreix més un préssec que les ametlles? I on paren les excel•lències de l’oli d’oliva? I, si més no, que no tot acaba en plantar presseguers, que l’oli d’oliva, els festucs i les ametlles també tenen dret a viure, com els ocells de les ZEPAS. I com dirien a casa meva, vaja pajarus aquests del Segarra-Garrigues...

    I si arribo a saber que escriuria aquest rotllo, en faig un post al meu bloc!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita, Núria. De vegades un arriba a pensar que està sol en aquestes històries. Crec que has fet un comentari més que complert, molt més que el meu post. No vaig voler tocar tants punts, em vaig centrar amb el que tu has explicat de comparar les ZEPA amb els parcs zoològics que pots bellugar segons et vingui en ganes, i no tan bé com ho has fet tu. Lamentablement, el comentari que em va fer l'autor, despistant la meva crítica del fons de la qüestió -com comento al final de la meva resposta al seu comentari- cap a la crítica sobre la seva persona -atribuint-se acusacions que en cap cas li havia fet (en això normalment miro de ser molt curós)- va tenir força èxit. L'atenció es desvia, el que llença merda (com tu dius) sobre ecologistes i ecòlegs queda com la víctima de la història i ja no cal parlar més del fons de la qüestió. Ni de res més. Després de l'intercanvi de comentaris entre l'autor i jo no hi ha hagut cap nova intervenció al post, intueixo que per evitar ficar-se en un debat que ha pres -pel comentari en qüestió- una fortor a discussió personal, perdent-se el fons de l'argumentació. Un bon exercici de dilució el que s'ha fet aquí. Per això m'alegro de llegir-te i de què tornis a posar els punts on toquen, i que ho hagis fet amb aquest nivell de coneixement, implicació i contundència m'ha fet sentir que no estic sol en aquest debat de sords.

      I sí, tens raó que per fer tot aquest rotllo podries haver fet un post al teu bloc. Però no et preocupis, el canal Segarra-Garrigues encara donarà molt a parlar i sempre podràs introduir noves idees.

      Una abraçada!

      Elimina
    2. Sempre anem a contracorrent... Ja me n'he adonat que t'ha bloquejat els comentaris però, home, aquí tenia molt a dir!! I l'article del Periódico és dels que pugen l'adrenalina.

      La setmana passada va ser el meu aniversari. Només vaig tenir un regal. Saps quin? Un lot amb una ampolla d'oli d'Oliva verge extra, un pot d'arbequines i un d'olivada també d'arbequines. Tot de Maials. Com he de voler canviar secà per regadiu i sisons per cotorres?

      Elimina
  9. Dues preguntes breus i concises: quanta gent viu de l'agricultura a la zona afectada? Quin percentatge del VAB i del PIB de la zona afectava ve de l'agricultura i de la indústria agroalimentària?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep.
      No sé com es pengen taules de números en els comentaris de blogger així que ho he penjat al drive i aquí et deixo l'enllaç (espero que funcioni): https://drive.google.com/file/d/0ByJ2iHexOId9MDFFdUpVU2xSR28/view?usp=sharing

      No és fàcil i sí molt laboriós anar traient dades per municipi així que les que et dono són comarcals. Les dades del Segrià s'han d'agafar amb pinces ja que l'àrea afectada a la comarca és mínima.

      Les dades són tretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT, www.idescat.cat). Allà podràs trobar dades més detallades, però t'has d'estar estona bellugant-te. Que tinguis sort!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras