dilluns, 20 d’octubre de 2014

John the Revelator (Curtis Stigers)

Sóc seguidor d'unes quantes sèries televisives.Trobo que és on es fa millor cinema: guions, ambientació, direcció, actors... És clar que no totes les sèries són iguals i, per exemple, podríem fer una primera divisió entre les que comencen i no saps quan acabaran (ni tan sols els guionistes ho saben i van vivint més o menys repetint fórmules que han funcionant) com ara House o Lost, o aquelles que van començar sabent d'entrada quan s'acabarien perquè es van concebre amb una durada concreta com The West Wing o la pionera Twin Peaks. Aquest estiu m'he reenganxat a Sons of Anarchy perquè tenia pendents les dues últimes temporades.

És curiós perquè és una sèrie que, aparentment, no m'hauria d'atreure ja que es tracta d'una banda de moteros que trafica amb armes i per la qual el fi justifica els mitjans. Però hi ha el rerefons d'intentar canviar la forma de fer de la banda i aquest es converteix en l'eix bàsic de la trama.  Els personatges, com passa en aquestes sèries d'èxit, estan molt ben descrits i t'enganxen, cadascun amb les seves particularitats. Al final t'acabes fent perillosament amic dels dolents i agafant mania als polis, excepte aquells que també sucumbeixen als encants de la banda. 

A part de la sèrie que té alts i baixos al llarg de les sis temporades que porta en marxa, una de les curiositats que m'atreu és la seva banda sonora que, fent un joc de paraules, s'ha acabat batejant com a Songs of Anarchy. En ella apareixen temes més o menys coneguts versionats per cantants potser no tan coneguts -fins i tot les dues actrius principals s'atreveixen a versionar un parell de cançons- però que li donen l'aire polsegós mediterrani propi de la sèrie, cosa que m'ha fet descobrir algunes petites joies com la versió del clàssic del gospel John the Relevator interpretada pel cantant de jazz Curtis Stigers i que aquí (acompanyat per The Forest Rangers) t'he enganxat. Es tracta del mateix cantant que obre cada capítol amb el tema This Life, molt allunyat dels estils amb els quals s'ha bellugat al llarg de la seva carrera.

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

3 comentaris:

  1. Vaig veure la primera temporada de Sons of Anarchy. No em va semblar pas dolenta, de fet possible que hagués continuat si no hagués llegit critiques negatives de les temporades futures, especialment de la tercera temporada.
    Si vols llegir la meva opinió sobre la primera temporada tens el CT1945

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja m'enrecordo haver llegit la teva entrada. A mi em va enganxar i la sisena temporada va ser força bona. Però si he de triar em quedo amb l'Ala Oest, The Wire, Deadwood o amb Doctor en Alaska (un clàssic que s'ha de revisitar). Ara estic amb Fringe i properament em ficaré amb The good wife i Bron (sueco-danesa). He llegit bones crítiques d'elles... Per cert, no les he vist a la teva llista de sèries,... algun motiu concret? Salut!

      Elimina
    2. Tinc pendent d’actualitzar la pestanya de sèries, algun dia ho haig de fer... Mentrestant pots fer servir el cercador de la barra lateral i trobaràs un munt de posts sobre l’ala oest (mínim 8!), també hi ha un parell sobre The Wire. Deadwood la tinc en el punt de mira, però encara no he pogut començar amb ella, però abans no s’acabi l’any l’hauria d’haver vist. Doctor en Alaska em fa mandra... Fringe he llegit que mareja massa la perdiu per no arribar enlloc i que té molts capítols de filler total. The good wife em fa molta mandra el tema polític / judificial. I Bron es massa desconeguda, jo soc més mainstream xD

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras