dilluns, 27 de gener del 2014

Qüestió de prioritats... i de llonganisses

Lligar senglars amb llonganisses ha batut un rècord. En només dos dies s'ha introduït entre les deu entrades més visitades de les 113 que fins avui he publicat al bloc. No està gens malament tenint en compte el penós títol amb què la presentava. Sembla evident que el projecte de camp de futbol a Gualba ha despertat un interès força gran tant entre la població local com a d'altres bandes del territori. Alguns heu escrit comentaris al bloc, d'altres me'ls heu fet de paraula. I he cregut convenient aportar una mica d'ordre i informació perquè, per davant de tot, a mi també m'interessa saber què està passant amb tot aquest assumpte i les reflexions que jo mateix em faig són moltes i diverses.


El primer problema amb què m'enfronto és l'obtenció d'informació. Intentar parlar amb membres del govern és, en general, poc productiu. La meva experiència dels darrers tres anys m'ha ensenyat de forma pràctica que la informació és poder i si el control de la informació s'exerceix des del màxim poder establert, és a dir, des del propi ajuntament (el veritable poder potser no establert el té el poble), el poder encara es fa més gran. Les informacions fàcilment es manipulen, es reinterpreten, es donen en comptagotes, en fi, es controlen. Res no fa pensar que en el cas del camp de futbol el control de la informació sigui diferent. Així que he hagut de buscar-la per vies indirectes.

Evidentment sí que he pogut accedir al document del projecte inicial que està en fase d'exposició pública fins mitjan febrer. És clar que com que no sóc un expert i desconec la legislació puc acabar errant en la interpretació de les xifres i paraules que transiten feixugament per davant els meus ulls sense que el meu cervell acabi d'entendre-ho del tot. Fora d'aquest document la resta de coses les he hagut d'anar interpretant com he pogut a partir de converses d'aquí i d'allà. Ho dic ara perquè és possible que m'equivoqui en alguna de les observacions que faci en endavant i, per favor, si t'adones que he comès errors fes-m'ho saber. Tinc formació científica i estic acostumat a què les conclusions poden ser contrastades si la realitat ho demostra i ho acceptaré i agrairé. En definitiva el que vull és saber exactament com van les coses.


Els fets, tal com jo he arribat a entendre, són els següents:

- existeix un camp de futbol on des de fa dècades es practica futbol; 
- aquest camp és de titularitat privada;
- el titular no té problemes per cedir, com ha fet fins ara, el camp per a l'activitat que s'hi desenvolupa;
- el camp reuneix les condicions mínimes exigides per la federació (això ho suposo, del contrari entenc que la federació prohibiria jugar-hi partits);
- el camp presenta deficiències importants (porteries i vestuaris entre altres);
- fa més de 30 anys que es parla de tenir un nou camp de futbol.

Pel que fa al projecte presentat del nou camp de futbol als terrenys de Can Pahissa:

- es tracta d'un camp de gespa artificial que oferiria una major comoditat a tots els jugadors per a la pràctica de l'esport (vestuaris, equipaments) i al públic (grades, aparcament).

No vull posar aquí en qüestió si cal o no un camp de futbol, només apuntar alguns dubtes que em sorgeixen:

- d'entrada es podria intentar fer un projecte per millorar les condicions del camp actual amb un cost inferior al projecte presentat ara (desconec si s'ha fet);
- em pregunto si s'ha intentat des de l'ajuntament alguna aproximació per buscar una solució acordada amb el propietari que vagi en benefici d'ambdues parts i, en definitiva, dels practicants de futbol i de la resta de població;
- és una garantia de bondat d'un projecte que faci molts anys que es demana? Altres projectes de gran abast (com ara el del regadiu Segarra-Garrigues) s'ha demostrat que no eren adequats malgrat que es reivindiquessin des del segle XIX. El temps de reivindicació no és una mesura de qualitat de res.

Respecte el projecte actual:

- ha estat aprovat amb els cinc vots de CiU i els tres del PSC. ERC ha votat en contra;
- no consta que s'hagi fet un estudi d'impacte ambiental malgrat que implica moviment de terres, drenatge d'aigües (incloses les dels vestuaris), il·luminació del camp, a banda de la plantació de plantes de les quals no s'especifica si es realitzarà amb espècies autòctones o no;
- al projecte no consten les despeses de manteniment posteriors;
- sembla ser que el cost de les grades i dels vestuaris tampoc no està inclòs als pressupostos del projecte inicial, el qual només contempla el camp, la qual cosa fa pensar que hi haurà una segona fase del projecte amb càrrec als pressupostos municipals de 2015; si això és així podria ser que el pressupost final sobrepassés fins i tot els 600.000 euros?;
- el finançament del projecte actual és una incògnita: es diu que de la Diputació de Barcelona arribarien 120.000 euros (es veu que els en sobren). I els 300.000 restants? De les arques municipals, o sigui dels nostres impostos?

I aquest darrer punt és el que m'esborrona més. No valoro aquí si cal millorar el camp, que segurament que sí, ni si se n'ha de fer un de nou, cosa que es mereix un altre anàlisi tot i que segurament hi ha alternatives més econòmiques i sostenibles com compartir camps amb altres pobles veïns (un campsharing, per entendre'ns). El que em plantejo, i això vaig intentar expressar a l'escrit anterior, és la qüestió de prioritats: he sentit repetidament que estem en una crisi econòmica i que no tenim ni un duro i ara tenim diners per a un camp de futbol? Aquests són els brots verds de què parlen alguns economistes que aquí, serà pel clima montsenyenc, ja han esdevingut arbres esplendorosos? Doncs si sobren tant els diners potser que comencem a tapar forats, no? I em vénen al cap uns quants:


A Gualba:

- hi ha un tanatori a mitges: un llastre de l'anterior govern socialista -i perquè no hi hagi cap dubte és el grup al qual vaig donar suport com a independent durant els sis primers mesos de govern- que va considerar que calia un tanatori quan la mitjana de defuncions al poble és de 4,8 persones l'any (IDESCAT, mitjana del període 1975-2012) i vés a saber quants vetllarien el mort aquí. L'empresa que el construïa va fer fallida i allà ha quedat mig tanatori. Ara sembla que es reconduirà cap a un columbari per a urnes, però segur que suposarà noves despeses;
- hi ha un CAP a mitges que fa més d'un any que està acabat però que no s'obre per falta, es diu, d'equipaments: llegeixi's taula, llitera, ordinador i cadires (una altra obra faraònica endegada amb el govern socialista que va triar el "preu per preu sabates grosses" acabant creant una infraestructura sobredimensionada de cinc habitacions, a la que jo sempre he dit en conya que era per anar canviant d'espai al llarg dels cinc dies de la setmana perquè només hi ha un metge, i de la qual la principal desavinença amb el govern convergent era d'ubicació que no de dimensions). Algú m'ha fet un comentari dient que la idea és centralitzar diferents serveis mèdics que vindrien d'altres pobles. A mi no em consta, però el que sí em consta que el desús del darrer any provoca deteriorament i necessita reparar-se;
- una ampliació de l'escola municipal d'infantil i primària també a mitges, en aquest cas gentilesa de la Generalitat i de les seves retallades; entre altres necessitats l'escola necessita un tancament adequat del pati i un conserge;
- tenim un problema de seguretat que als darrers anys s'ha accentuat doncs s'han succeït diversos robatoris al poble i una psicosi i sensació d'inseguretat acusada. Però només hi ha un policia municipal la presència del qual, òbviament, no pot cobrir totes les hores del dia ni tots els dies de la setmana. S'han estudiat altres fórmules com cert tipus de càmeres de vigilància?;
- tenim, com a la resta del país, un problema d'ocupació laboral greu: la crisi ha disparat els nivells d'atur a les seves cotes més altes dels 30 darrers anys situant-se en 95 persones el passat 2013 (IDESCAT, dades del període 1983-2013) però anem mancats de polítiques socials de reinserció d'aquestes persones;
- tenim una manca d'espais per a la població infantil: el 20% de la població gualbenca té menys de 15 anys (IDESCAT) però no hi ha disponible un espai tancat per aixoplugar-se les fosques i fredes tardes d'hivern malgrat haver-hi un casal del poble, només disponible per a la gent gran encara que no consti així formalment enlloc;
- disposem d'un entorn natural privilegiat, però poc definit a l'hora de compatibilitzar la pluralitat d'usos de l'espai amb la conservació de l'entorn i de la seva biodiversitat;

I la llista podria seguir amb altres necessitats no cobertes o suficientment satisfetes que, per oblit o desconeixement, no introdueixo aquí. I si realment tot això ho tenim cobert econòmicament parlant, per què no reduir algun impost municipal i alleugerir les depeses dels ciutadans de Gualba? Amb 300.000 euros es poden fer moltes coses, no?


Tenint en compte aquestes realitats i necessitats, emmarcades dins un entorn de crisi econòmica com la que anem patint els darrers anys -que precisament ha servit com excusa perfecta per negar la possibilitat de reconduir-les- de debò algú es pot creure que la construcció d'un camp de futbol és una prioritat que requereix una despesa municipal d'aquesta magnitud? Això toca ara? Es pretén la recuperació socioeconòmica del poble a partir de projectes com aquest? 


Els regidors que donen suport al projecte poden dir que tenen el suport de la majoria de la població de Gualba perquè els van elegir per governar el poble. Però la identificació entre el votant i el projecte en concret en aquest moment i amb aquest pressupost associat no és automàtica. Jo mateix vaig donar suport electoral a un dels partits que defensa el projecte però no hi estic d'acord amb la seva aprovació. De fet, electoralment parlant, els convergents mantenen una coherència de vot ja que el camp de futbol constava dins el seu programa electoral. I els altres? ...? Però fins i tot tenint la legitimitat electoral que els va atorgar les darreres eleccions municipals els manca la legitimitat que l'ètica i el sentit comú han d'acompanyar un projecte d'aquestes dimensions. La mateixa ètica que els hauria de conduir a preguntar directament a la població, amb TOTA la informació a l'abast, si creuen que és el moment d'iniciar la construcció del camp de futbol.


Però això són figues d'un altre paner. Al poder establert -sigui d'on sigui- no li agrada preguntar a la gent. Es creu amb la potestat de fer i desfer sota la falsa legitimitat que donen els vots. Són formes de governar, deu ser això que en diuen l'eròtica del poder perquè a alguns els posa. Només cal veure el que passa amb l'anomenat procés català i la inexistent voluntat del govern central a permetre un referèndum. També els posa


I aquí, a Gualba, no volem ser menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras