De bodes índies i de models de societat

No segueixo massa les anades i vingudes d'en Jordi Évole però trobo interessant la reflexió que llançava fa uns dies sobre aquesta boda índia celebrada a Barcelona de cost econòmic indefinit (es parla d'uns 60 milions d'euros) com a mostra d'ostentació d'un magnat indi les empreses del qual sembla que estarien per l'explotació laboral. L'Évole va fer campanya demanat a l'alcalde Trias que no anés a la boda. Però aquest hi va anar igual que ho va fer el president Mas i d'altres autoritats. Em sembla com a mínim contradictori que pocs dies abans el president cantés les lloances del Mahatma Gandhi i ara girés la cara a l'essència del seu missatge. Si he de triar em quedo amb les paraules del Mahatma quan deia que al món hi ha prou recursos per a satisfer les necessitats de tots però no per a satisfer la cobdícia d'alguns.

És vergonyant aquest dispendi i l'aplaudiment governamental que hi ha al darrera en acceptar tot el que comportava per obtenir uns quants recursos per a les caixes públiques. Tot això al costat de la misèria instal·lada en aquesta ciutat i en aquest país de fireta i aparador on tot, el patrimoni cultural i natural, està a la venda del millor postor. Sembla que la crisi permet justificar-ho tot. Tot. I també que aquesta és una línia dominant per aconseguir ingressos per a la ciutat de Barcelona i de retruc per a Catalunya. La pregunta és si aquest serà el model de futur, el de llogar els espais de la ciutat o d'altres llocs del país tancant-los fins i tot al gaudi i ús dels seus ciutadans. Així les coses el model Barcelona pot ser el de lloguer de la ciutat per a festes privades com a part temàtic (Marchando una de gambas a Nativa), el de les illes Baleras pot passar pel balconing per a adolescents anglesos (sorprenent entrada a la wiki!), el de la Costa Brava pel negoci de les immobiliàries russes, i per al país en general el model Barcelona World. Totes les altres coses, des de les qüestions socials a les llibertats passant pel medi ambient, queden en segona, perdó, en darrera línia.

Realment es tracta de tristos models que no sé a tu, però jo no m'hi sento representat. Avui que coneixem ja la data i la pregunta sobre la sobirania de Catalunya i veient el tipus de dirigents que ens governen, em pregunto quin serà el model de país que posarem en marxa si mai s'hi arriba a terme.

* * * * *

Mentre escric el text escolto la caiguda d'Eurovegas a Alcorcón. Una bona notícia que em deixa un mal regust de pensar que el Barcelona World va néixer com estúpida resposta a la negativa d'Adelson de fer Eurovegas a Catalunya -després justificada des d'aquí com a desmesurada- però que resta viva i cuejant.