dimarts, 19 de febrer de 2013

Tintín arriba a Gualba

Capità Haddock, Hergé
Suposo que el meu esperit blocaire s'ha encomanat de la sequera hivernal. Potser ha nevat molt pel Pirineu però al Montseny patim una sequera que fa fredat. La veritat és que, a banda de la climatologia, aquestes darreres setmanes no han sigut cap bassa d'oli. Encara que no les hagi patit directament jo, davant les històries que he viscut a prop meu em sembla que qualsevol cosa que pugui explicar resultaria bastant frívola.

Però la vida segueix i posats a ser frívols deixa'm que m'hi posi, doucement com diuen els francesos, amb una certa dosi de protagonisme narcisista.


Antecedents: a Gualba, el meu poble, la festa del Carnestoltes se celebra una setmana després que a la resta de pobles, és a dir, de forma sacrílega dins la Quaresma... No tinc molt clar l'origen d'aquesta dislocació temporal que ja s'arrossega d'anys enrere però sembla que tindria a veure amb la competència amb el Carnestoltes de Sant Celoni, o bé amb el fet que a Gualba hi ha molta segona residència de gent de Barcelona que preferia quedar-se a la capital per viure la festa barcelonina per davant la rural gualbenca. 
Cris i Sitina

Així les coses, aquest passat dissabte la vam liar grossa pel poble, amb una bona festa, rua, comparses, sopar i ball (això que en diuen disco-mòbil). Tot un èxit! 

L'any passat l'Aran ja em demanava que ens disfresséssim i la seva proposta -després de què ell hagi fet de Harry Potter i de mag Gandalf del Senyor dels Anells -va ser anar de Tintín, influenciat per la pel·lícula que acabava de veure i per les lectures nocturnes que compartim. Amb el bon rollo de papa simpàtic que portem, li vaig dir que si ell es vestia de Tintín jo l'acompanyaria fent de capità Haddock (suposo que pensant que el temps ho esborra tot, fins i tot la memòria dels nens). Malauradament, -en part, ja que sóc poc amant de festes i festejos- el carnestoltes passat el vaig viure de lluny, a terres escoceses, així que no vam satisfer la nostra recreació còmica, i ell va participar amb la Cris i la Sitina, en una espectacular comparsa fent de víckings. Elles, aquest any, s'han afegit a una comparsa de bens (tot i les meves reiterades propostes de fer de Dupont i Dupond).
 

Però aquest Carnestoltes no me m'he escapat (ni jo ho pretenia). I gràcies, com no pot ser d'altra manera, a la Cris, vam anar reconstruint peça a peça, ja sigui per botigues de segona mà ja sigui passant pels xinos, la indumentària de capità i reporter. A banda de refer la gorra (originalment de policia), i dissenyar la figura del Milú, la meva feina es va limitar a deixar-me créixer la barba (ara canosa) per tenyir-me-la i repintar-la abans de sortir al carrer. El resultat el pots valorar tu mateix. 
 














He de confessar que ens ho vam passar la mar de bé... un gran problema que ja fa plantejar quina serà la propera disfressa per d'aquí a dotze mesos...

I visca la frivolitat!

5 comentaris:

  1. Senzillament, genial!! Ja et pots imaginar que aquest escrit m'ha agradat moooolt. La propera vegada m'aviseu i vinc de Castafiore!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! No dubtava gens que t'agradaria! Petons!

      Elimina
  2. Molt aconseguit!!!! Les aventures d'en Tintin...quins records... Mar

    ResponElimina
  3. Genials i auténtics!!!
    petonets,
    Anna

    ResponElimina
  4. Gràcies nen, he de confessar, que igual que vosaltres vau gaudir de la disfressa, ho vaig fer jo, però molt més temps, preparant i buscant cada peça ... i al final la coreo-amb la música de la sèrie, us va quedat rodona.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras