No sóc persona d'ídols però sóc un gran admirador de Neil Young.
No sabria explicar ben bé per què. Potser la culpa de tot plegat va ser
el descobriment a casa d'un disc del meu germà Jordi, el Live Rust de 1979, un doble directe amb Crazy Horse.
Per aquella època jo tirava per les melodies i em desagradaven les
guitarres elèctriques, de manera que em vaig empassar ràpidament el
primer disc, més acústic, per deixar abandonat el segon, elèctric. Al
cap d'uns anys vaig descobrir aquest segon disc, i amb ell tot un seguit
de temes que em van enlluernar. Suposo que totes les coses demanen el
seu temps. Powderfinger és un dels meus temes preferits, que em
va captivar des del principi. El concert de Neil Young de 1987 a
Barcelona, el meu primer gran concert, em va consolidar com a ferm
seguidor d'aquest gran cantautor que ha sapigut viure i adaptar-se als
temps.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Si! Ja me'n recordo!
ResponElimina