No poques vegades he sentit a parlar de la Mallorca ocupada per estrangers o de la Calella alemanya, fent referència a la població vinguda de més amunt dels Pirineus que s'ha anat instal·lant en aquests territoris. I normalment n'he sentit a parlar malament, i principalment als autòctons, per allò que suposa de pèrdua de la identitat catalana amb l'aparició, entre altres, d'establiments, locals i emissores on només es parla en les llengües dels seus països d'origen. Fins i tot s'ha anomenat l'illa balear com el Land 17, com si fos un estat alemany més. Sempre he pensat que en tot cas són els autòctons els que acaben venent el seu territori per obtenir un benefici econòmic ràpid, talment com passa en altres territoris on la població local es queixa de les incomoditats i la pèrdua de qualitat de vida en zones, fins ara poc poblades, que han viscut aquesta felera de venda de sòl, veient com aquest es revaloritzava a l'esdevenir urbanitzable. Alemanys i britànics a ses illes, ara els toca el torn als russos i als rètols en ciríl·lic a la costa catalana.
A l'apartat Viure del diari La Vanguardia del passat 27 d'octubre es destacava el fet que molts russos estan comprant segones residències, o fins i tot primeres, a la costa catalana. Pocs dies abans, Enric Lacalle, president del Barcelona Meeting Point, saló immobiliari internacional que celebrava la 15ª edició del 19 al 23 del mateix mes, era entrevistat a Catalunya Ràdio. Segons Lacalle, el Maresme, la Costa Daurada i la Costa Brava són els principals llocs on els russos compren cases. "Sort d'ells" deia Lacalle que li comentava un botiguer, perquè "els russos són consumidors", afegia.
El mateix diari afirmava que "encara és massa aviat per saber si aquest fenomen, vist ara com una benedicció, pot arribar a convertir-se en massiu, amb el risc de transformar l'entorn i produir a la pràctica una russificació del litoral català". Immobiliàries, botigues de roba o joieries de Salou, Cambrils o Lloret, estan contractant russos per poder atendre millor la seva clientela, afegeix el diari. Per la seva banda, l'ajuntament de Salou busca inversors russos per construir un port esportiu de luxe.
No tinc especial problema en què la gent es bellugui d'un lloc a un altre i que s'instal·li a viure allà on vulgui. Tots tenim un passat, proper o llunyà, en un altre territori. Per mi, que no hi hagi barreres ja m'està bé. Però vull fer dues observacions: la primera té a veure amb la identificació que l'article i l'entrevista fan entre l'activitat immobiliària i la salvació a la crisi del sector. Estem en crisi, ho sabem, però no és possible pensar que en sortirem utilitzant les mateixes eines que la van provocar, ja sigui per la via immobiliària ja sigui per la via financera, ambdues ben relacionades.
La segona ja està mig comentada: que cap dels que ara ha venut o ha permès vendre terrenys, cases o negocis no es queixi després de les incomoditats de viure envoltat d'una població culturalment molt diferent a la nostra i vulgui culpabilitzar els nouvinguts. Que ningú no s'esglaï si d'aquí uns anys els topònims Salou o Lloret acaben esdevenint Салоу o Льорет. Sempre podran dir que els van ajudar en els moments més durs de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols compartir el que penses...