dijous, 3 de novembre del 2011

Això és A CONTRATORRENT

Aquest bloc, A CONTRATORRENT, no és més que un espai on vull abocar els meus pensaments, reflexions, crítiques o propostes sobre les coses que em passen pel cap, sovint derivades de notícies que escolto o esdeveniments diversos que succeeixen a la vida, en prengui jo part o partit o no. En aquest sentit és més un procés terapèutic que cap altra cosa, que em permet mantenir aquest punt d’exteriorització de la meva realitat alhora que ho puc plasmar de forma escrita i satisfer així una necessitat personal. Però en fer públics aquests pensaments, em plantejo que potser te’n podràs servir per reelaborar-ne els teus, tell me pretensiós, i que jo em podré enriquir de llegir els teus comentaris amb perspectives i visions diferents a les meves.
El nom del bloc respon al paral·lelisme que estableixo entre aquest bloc i un torrent, pel qual circula l’aigua a batzegades, segons arribin les pluges. Aquesta irregularitat, pròpia dels humans, serà característica d’aquest bloc: ara escric, ara no, ara tinc coses per dir, ara me les callo. El torrent porta l’aigua seguint el desnivell cap avall, deixant-se endur, qüestió d’entropia; el que pretenc amb el bloc, però, és el contrari, de manera que, lluitant contracorrent, pugui emergir del que és més comú. Per expressar el que diu la majoria, el corrent dominant, ja n’hi ha prou mirant la tele.
De què parlarà A CONTRATORRENT? Doncs no de tot, però sí de coses força diferents. Parlar de tot és feina per als totòlegs que surten a les tertúlies dels mitjans de comunicació. Però l’honestedat ens fa veure que mai no podem saber de tot amb profunditat suficient per dir res d’interessant. Només podem conèixer una mica de les coses i, quan creiem que ho fem a fons només és sobre la nostra realitat. Tanmateix, l’alternativa no pot ser callar i no dir res. A CONTRATORRENT tractarà de qüestions que més o menys conec per la meva formació o interès, i de forma desigual, amb major o menor detall segons temes i ganes. El medi ambient i el desenvolupament en els seus sentits més amplis, però també la música, els llibres, les pel·lícules o senzillament el plantejament davant les coses de la vida, seran alguns punts que desfilaran per dins del bloc. Si no hi entenc del tema i només vull expressar la meva opinió faré constar el meu desconeixement.
En tot cas vull evitar sentenciar sobre cap tema. No és la meva fita adoctrinar ningú ni donar una rellevància més gran als meus pensaments per davant dels dels altres. Només busco una via per canalitzar-los i compartir-los. Si erro l’objectiu aquí estàs tu per corregir-me.
Finalitzo aquesta presentació agraint-te la teva paciència i comprensió. Ni tu ni jo tenim ni idea de quant durarà aquesta singladura que ara comencem plegats. Potser em cansi en pocs dies, potser t’avorreixis de llegir-me. Però mirant amunt, a contratorrent, veig que podem fer grans coses junts. És qüestió que ens hi posem. Et va bé?

2 comentaris:

  1. i de nou, una sensació nova,... això promet!
    Sovint creixem volent ésser revels i en desconeixem la causa, però ens mou el neguit, el desconegut, la imprudència, la inquietud, les il.lusions, ... Ara, ja més grans, ens adonem que no voliem ser revels, no voliem ser imprudents, no erem ilusos, ho creien "els grans", ara que som grans, sabem que cal ser crítics, compendre, i viure, ...a contracorrent... sona com el que sempre hem estat, sona molt bé.

    ResponElimina
  2. Molt maco, xaval, com no podia ser d'altra manera venint de tu...
    Per cert, I TANT que farem una versió de "Days aren't long enough", jo ja la he anat practicant "a soles"...
    Doncs bé, noi, dir-te que jo ha estic "submit" i t'aniré seguint i, si cal, participant.
    Una abraçada i FELICITATS!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras